Què és?

La petjada de carboni és l’impacte que té en el medi ambient el desenvolupament d’una activitat o l’ús d’un determinat producte. Per això s’associa amb la paraula que serveix per identificar el senyal que es deixa en passar per algun lloc; la petjada que deixa aquella activitat o producte concret en el sí del medi natural.

I com es calcula? Doncs es pren com a indicador de l’impacte les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle (GEH) associades al cicle de vida d’un producte, servei o organització. Es quantifica en emissions de CO₂ equivalent que són alliberades a l’atmosfera. La seva determinació i càlcul es basa en estàndards com el Protocol de gasos amb efecte d’hivernacle, la ISO 14064 i PAS 2050.

Cal tenir en compte que, quan es parla d’aquesta casuística, la de gasos amb efecte d’hivernacle, no es fa referència únicament al CO₂, sinó que es tracta d’un conjunt, que a banda del diòxid de carboni hi ha el vapor d’aigua, el metà, l’ozó, o l’òxid de dinitrogen, entre altres. No obstant això, i per tal de facilitar el càlcul o la comparativa de dades, s’ha creat una unitat estàndard de mesura que es diu grams de CO₂ equivalent i que, com que solen ser xifres grans, acaben esdevenint tones de CO₂ equivalent (t CO₂ eq).

El càlcul de les emissions

El càlcul de les emissions, en l’àmbit empresarial, es realitza en tres grans àmbits o abastos:

• Abast 1 o Emissions Directes. Són els gasos amb efecte d'hivernacle que una organització emet de forma directa, per exemple per la crema de combustibles fòssils en maquinària o vehicles.

• Abast 2 o Emissions Indirectes per Energia. Són els gasos amb efecte d'hivernacle emesos per l’empresa que subministra l’energia (electricitat, vapor, calor o fred, per exemple) a l’organització. Depenen tant de la quantitat d'energia requerida per l'organització com del mix energètic de la xarxa subministradora de l’organització.

• Abast 3 o Altres Emissions Indirectes. Són les atribuïbles als productes i serveis adquirits per l'organització, que al seu torn hauran generat emissions prèviament per ser produïts. Són les més difícils de comptabilitzar a causa de la gran quantitat de productes i serveis utilitzats per les organitzacions i a la dificultat a conèixer els emissions d'aquests productes o serveis si no són aportades pel mateix productor.

El cas de FEDA

FEDA s'encamina cap a assolir la neutralitat en carboni vers el 2030. Fruit d'aquest objectiu, i des que es va començar a calcular la petjada de carboni (amb l'empresa matriu el 2017), el grup ha reduït ostensiblement les emissions de gasos amb efecte d'hivernacle. El darrer any, el descens ha estat del 2,65%, situant-se en les 75.685 tones de CO₂eq. El descens no és menyspreable, ja que es produeix en un context de creixement del consum i l’ús dels serveis, la qual cosa vol dir que la disminució d’emissions de gasos amb efecte d’hivernacle (GEH) ve donada per uns processos més sostenibles. També cal tenir en compte que en el càlcul s'inclouen les filials: FEDA Ecoterm, FEDA Solucions i CTRASA.

Per exemple, alguna de les estratègies que ha contribuït a reduir les emissions han estat l’increment de la importació d’electricitat d’origen renovable (gràcies als contractes d’importació negociats amb els proveïdors dels països veïns), les mesures d’estalvi energètic que FEDA ha impulsat al país i ha aplicat internament, o les accions en l’àmbit de la mobilitat (renovació esglaonada de la flota de l’organització, distribució dels vehicles més ecològics per als usos més intensius, foment d’una mobilitat més sostenible per part de la plantilla, etc.). La resta d'accions realitzades han quedat plasmades en la memòria de sostenibilitat.

FEDA té el compromís de continuar reduint aquesta petjada amb la vista posada en el neutralitat de carboni de l’organització el 2030 i de ser un catalitzador perquè tot el país l’assoleixi el 2050; aquest compromís s'ha vist plasmat en el Pla de Sostenibilitat 24-27 on es proposen un seguit d'accions per assolir-ho. La disminució passa per intensificar els esforços i les solucions per a l’estalvi energètic i el desenvolupament de l’autoconsum, incrementar la importació d’electricitat d’origen renovable i posar en marxa nous projectes de producció d’electricitat de fonts renovables, entre altres. Fins on no arribin aquestes accions pròpies, es preveu poder compensar les emissions d’abast 1 adquirint crèdits de carboni.

Per què és important conèixer la teva petjada?

A nivell individual, també es pot fer el càlcul de la petjada. Al cap i a la fi, la millor manera de poder mitigar la petjada que deixem en el nostre dia a dia és conèixer-la. D’aquesta manera, sabent quina és la nostra activitat diària, els nostres hàbits de consum, i en definitiva què fem, podem prendre decisions i efectuar canvis que ens permetin reduir la petjada de carboni que deixem. Per aquest motiu, existeixen diferents recursos que permeten fer aquest càlcul, com per exemple el web calculadora-co2 (mediambient.ad).

Vols saber com reduir-la un cop l’has calculat? Ens llegim en el pròxim article!

💡 ALTRES TEMES QUE ET PODEN INTERESSAR