Un sistema que no és nou

Un dels termes que més s'ha emprat en els darrers anys, en relació amb el món de les calefaccions, és el de les 'xarxes de calor'. Tot i això, té una àmplia història i trajectòria al darrere, com un dels sistemes per combatre el fred en les llars més eficient, energèticament parlant.

Però, què és una xarxa de calor i com funciona? És un sistema de calefacció central, com la que hi pot haver en un domicili, o en un bloc de pisos per a una comunitat de veïns, amb la diferència que tant la caldera com les canalitzacions estan dimensionades per donar calefacció a tot un barri, un districte, o fins i tot una població. A Andorra, actualment, FEDA Ecoterm n'ha impulsat tres: la de Soldeu, la d'Andorra la Vella i la d'Escaldes-Engordany.

Quin tipus de xarxes hi ha a Andorra?

Cal ressenyar que les tres xarxes funcionen de manera força diferenciada. És un dels grans avantatges de xarxes com aquesta, que es poden adaptar fàcilment a diferents fonts d’energia. La de Soldeu, que també és una central de cogeneració (això vol dir que genera simultàniament calor i electricitat) funciona amb gas natural. La d'Andorra la Vella, que utilitza el mateix principi que la canillenca per generar calor i electricitat, ho fa tot revaloritzant els residus que s'incineren a CTRASA; mentre que la d'Escaldes treballa amb sistemes d'aerotèrmia i és la primera xarxa d’Andorra que a banda de calor, també dona servei de fred per climatitzar les llars connectades a l’estiu.

Tot i que cada una d'elles funciona amb una energia diferent, el principi amb el qual es crea l'escalfor per donar calefacció als clients és el mateix. La caldera central escalfa l'aigua fins, aproximadament, 100 graus centígrads i a través de la xarxa de canonades soterrades que s'ha construït, es bombeja fins a les sales de calderes dels clients. Allí s'instal·la una “subestació” que s’encarrega d'entregar la calor al client sense que els circuits d’aigua es barregin. Una vegada la xarxa de calor hagi entregat la calor a l’edifici, l'aigua retorna a la central de FEDA Ecoterm mitjançant el mateix circuit tancat amb què circula (a una temperatura més freda, després d’haver escalfat diversos edificis) per ser escalfada novament i repetir l'operació.

Així doncs, els domicilis i negocis que s'han connectat a la xarxa de calor disposen d'un sistema molt més eficient, tant per a la calefacció com per a l'aigua calenta d'ús sanitari. A més a més, cal posar en valor que en ser sistemes centralitzats, aquests tenen una eficiència molt més gran i, en conseqüència, acaben generant moltes menys emissions de gasos amb efecte d'hivernacle i encara més si utilitzen fonts renovables. Un altre punt a destacar és que aquestes xarxes de calor permeten una major optimització elèctrica, atès que poden substituir calefaccions elèctriques individualitzades i termos d'aigua calenta, fet que implica, directament, un estalvi energètic per al país gràcies a l’optimització del consum elèctric que es produeix.

Algunes dades

Actualment, al país, hi ha funcionant  tres sistemes de xarxes de calor: Soldeu, Andorra la Vella i Escaldes-Engordany. Això suposa que des de l’arrencada de la primera fins el dia d’avui, s’han construït un total d’11.031 (22.062 entre les canonades d’anada i tornada) metres lineals de canonades soterrades per tal de poder donar servei a la clientela. Pel que fa a l’energia subministrada, les tres centrals de les xarxes de calor en generen per tal d’alimentar un total de 4.040 llars tipus; complementàriament, el fet de comptar amb aquests sistemes comunitaris ha permès que hi hagi una reducció d’emissions de gasos amb efecte d’hivernacle.

Una mica d'història

Les xarxes de calor tal com les entenem avui en dia es van desenvolupar a finals del segle XIX. La primera xarxa de calor moderna és a Nova York que, des del 1882, alimentant l’illa de Manhattan i encara està en servei; aquesta idea bevia directament de les calefaccions urbanes que es remunten, fins i tot, a l’Imperi Romà, i que van arrelar amb força als països nòrdics. A la resta d’Europa, la reconstrucció dels països després de la Segona Guerra Mundial i les crisis del petroli, com la dels anys setanta, van fer virar la mirada cap a aquest sistema.

💡 ALTRES TEMES QUE ET PODEN INTERESSAR